Les falles en la comarca tenen una personalitat pròpia que gira al voltant de la capital. Posseïxen una trajectòria que ha evolucionat i s’ha adaptat al canvi del temps fins al punt que ara hi ha prou llibrets destacables, uns cadafals cada vegada més grans i evolucionats, i una activitat fallera extensa. Però, potser eixa realitat amaga que darrere de tot hi ha una primitiva història fallera en la comarca que enriquix el passat festiu. Eixa part antiga és tan destacada que la primera falla de la comarca es va plantar a Estivella fa 100 anys. És a dir que, en el 2024, encara que per ara està passant desapercebut, es complixen els primers cent anys de les falles del Camp de Morvedre. Per eixa raó, perquè no es perda l’aniversari ni s’obliden les que s’han plantat en la comarca, cal reivindicar un passat faller que també va existir.
En l’actualitat, se sap que l’origen faller va sorgir a Estivella. La trobada d’un llibret de 1924 va fer que es reescriguera la història festiva. Fins al moment, l’any 1927 era el punt d’inici del fenomen faller i l’espai inicial el Port de Sagunt. Tanmateix, la interpretació va canviar l’any 2009, quan una publicació fallera que tenia a casa Concepción Buralla va eixir a la llum. Posteriorment, una investigació meua va fer entendre la importància de la troballa.
Eixe mateix cas d’Estivella va passar a altres localitats, on l’espontaneïtat i la poca continuïtat foren també la tònica. En alguns casos, el fenomen faller va estar vinculat amb l’escola, com ara Benavites o Alfara de la Baronia. Allí van estar relacionades amb un mestre que les va promoure. A Benavites el 1932 fou José María Cueco. A Alfara, va ser promotor el docent Luis Sanchis en l’any 1936. Com relata la cronista de la localitat Concha Saura, es va plantar l’últim diumenge de maig, dia de la festa de les Filles de Maria. Fins i tot es va nomenar una “Miss Belleza Fallera”. El càrrec va recaure en Rosa Mora Nadal.
El cas d’Alfara de la Baronia mereix un tractament especial perquè les experiències falleres tenen una gran continuació en el temps. Durant la postguerra, es van plantar falles els següents anys: 1945, 1955, 1957, 1960, 1963, 1965, 1967 i 1970. Encara se’n plantarien més els anys 80. La de l’any de 1945, a diferència de la primera, es plantà amb motiu de les festes de Sant Josep. La comissió va estar presidida per Enrique Herrera Galindo i la falla era un cànter amb una barraca. Cal destacar que en les diferents experiències artístiques falleres participà l’escultor Luis Bolinches i va col·laborar Miguel Zanón en diverses ocasions. Es pot afegir la importància que tenia el fet que els ninots estigueren vestits.
A les aventures falleres en la comarca, s’ha d’afegir el cas d’Algímia d’Alfara en els anys 50. Són comissions que sorgixen espontàniament i que no tenen continuïtat. La primera és de l’any 1950. El fuster era Salvador Such i el pintor José Garriga. En l’any 1957 se’n plantà una altra. Es coneix que el llibret fou escrit per José Molina amb la col·laboració de Luis Diago.
Una altra localitat on sorgiren experiències falleres fou Quartell, concretament en 1970 i 1971. En el primer any, es plantaren dos falles: una a la plaça de l’Ajuntament i l’altra al carrer Major. Eren iniciatives populars. La de l’any 1971 va estar dedicada a un coet espacial. Incloïa crítica local i comarcal. En eixe moment va sorgir la iniciativa fallera a Gilet. A diferència d’unes altres, esta va tindre continuïtat fins a l’actualitat. Finalment, s’ha de dir que la localitat que s’incorporà més tard als festejos fallers fou Faura. Ho va fer l’any 1994 i hi continua present.
En definitiva, esta enumeració de falles mostra com no són solament pròpies de la capital comarcal sinó que tenen la seua història en la comarca des de l’any 1924. Així que celebrem que som una comarca fallera des que en l’any 1924 la flama de la festa va iniciar-se a Estivella. Recordem eixe passat en publicacions i en activitats perquè no passe desapercebut. En mans de les autoritats i dels organismes fallers està el fet d’actualitzar i potenciar la història fallera. No ho oblidem.
Lluís Mesa i Reig
Cronista Oficial d’Estivella
